dilluns, 31 de desembre de 2012

divendres, 28 de desembre de 2012

Argent

No hi ha racó de l'habitació que escapi de la set que té la Lluna de nit,
i la llum cau, per després ser recollida amb els ulls, embolicada amb paraules i poder així viatjar, fins on per desig arribi. 

dimecres, 26 de desembre de 2012

IdentificaTió

Fa un any érem al Carib, vam guarnir el Tió, li vam donar un caramel (que es va desfer en qüestió de minuts) i vam anar a banyar-nos perquè pogués fer la digestió. Amb els cabells mullats i el banyador humit vam cagar el Tió, en una platja gaire bé deserta. Entre regals, cants i somriures se'ns va acostar una dona preguntant-nos si érem catalanes, que havia vist dues noies picant un tronc i va pensar que no podíem ser de cap altre lloc... Qui més picaria un tronc per aconseguir regals? 


Aquest any no hi ha hagut Tió acaronat per l'Atlàntic, però sí neules, escudella i família... 

i la veritat? 


la calor no es troba tant a faltar... 

dilluns, 24 de desembre de 2012

Flaix

fa dos dies, mentre era a la bici menjant-me la lluna pensava en què fantàstic seria viure a la muntanya, i en comptes d'arribar a casa, tancar-t'hi i passejar per l'asfalt, poder-te passar hores llegint entre verd, buscant l'ombra o la clariana en funció de l'estació, i parlar sense que la distància mai et fes perdre el costum, m'imagino com seria un matí etern sobre la gespa, com la senzillesa embriaga tots els sentits i no existeixen facebooks, ni whatsapps, només el so del que es mou i la olor del que és viu, i sense saber com, esdevenir aquell tipus de persones que pel soroll que fan les fulles en fregar amb el vent saben què passarà, que poden predir un any de collites amb tan sols els primers 12 dies de l'any. Però hi ha una imatge que s'imprimeix en el meu cervell, capvespre, llum de primavera, paraules que ballen entrellaçant a dues persones sota un arbre i tot el temps del món en un sol instant que perdura més enllà de la foscor... 

divendres, 21 de desembre de 2012

13 (2012)

"La ampulosidad no condice con usted; no condene por analogía; el amor no sabe de frases rimbombantes, sino de sencilla entrega."

dijous, 20 de desembre de 2012

Foscor

Tenim una guitarra a casa, que potser la meva mare s'animaria a agafar i ens tocaria després de tants anys i potser cantaríem lluny del caos extern, podríem jugar a trobar paraules relacionades temàticament, encadenant-les amb la última-primera lletra, podríem per primer cop, seure tots junts i parlar del que mai hem parlat, a mode de joc, un jo mai mai familiar, sense alcohol, però amb curiositat, saber la felicitat que van tenir en casar-se i les seves pors, el dia més tendre de les seves vides i l'experiència que més els ha marcat mai, podríem jugar a l'assassí, a fet i amagar, ens podríem interpretar els somnis, escoltar quin soroll fa cadascun de nosaltres mentre dorm i preguntar a l'adormit què està somiant, capbussar-nos dintre el somni i nadar en un mar psicològic ple de fantasia, escalar l'arc de Sant Martí i observar l'oceà des del cim de colors, apagar els incendis de tots els castells del món i potser recrear un somni passat, en el que quan tu em cridessis pel nom, en comptes de seguir caminant, em giraria, t'allargaria la mà i t'ajudaria a sortir de l'aigua.

Potser la foscor podria canviar alguna cosa, potser quan tornés la llum tot tornaria a ser igual... però sincerament? no ho crec. 

dilluns, 17 de desembre de 2012

Alçar el cap


poques coses em semblen tan romàntiques com estendre la roba entre el vent i el Sol... 


Capaç?

T'imagines que ens veiem aquest Nadal?

Que de sobte un dia podem quedar i ens trobem... 


Potser fem un te  amb dàtils i pinyons o un passeig pels carrers encisadors d'aquesta ciutat nostra, potser ens deixem caure per la Plaça del Rei i fem de balladores tradicionals un divendres al vespre, potser apuntem en una llibreta minuts de felicitat que sumen una vida sencera, potser podem viure Màgia i compartir-la... 

divendres, 14 de desembre de 2012

dilluns, 10 de desembre de 2012

Encenent Desembre


i el mar incendiava el bosc de pins que ens abraçava la migdiada... 

dijous, 6 de desembre de 2012

dimecres, 5 de desembre de 2012

Innocència desbordada


i un dia de sobte t'atreveixes a mirar enrere, a les paraules els hi costa sortir i potser no entens el com, però el perquè és massa important com per donar-li cap rellevància al com... el perquè t'omple, i es resol quan et topes amb una mirada que esclata a riure només trobar-se amb la teva... 

Aigua

Dalla sua pace, la mia dipende

ganes de

encendre una espelma, sentir les onades, tancar els ulls, aixecar el mentó, inspirar i cridar, ballar des del lluny  fins a tocar, soledat compartida, contracció final, no... el que jo vull, és en un altre, és el crit inspirat a la orella, el pes sobre els braços, obrir els ulls sota la llum del Sol, o de la Lluna, perdre'm en el detall, sentir la pèrdua en el detall, en el meu detall, contenidor del tot, de jo, unitat... que et busco, però no et trobo... les notícies sonen fortes, fan de música ambiental, avui no m'interessen, ahir sí... 

dilluns, 3 de desembre de 2012

A las tantas

Cuando el Sol se acueste, y te persiga el sueño,
no querrás dormir...






por si aparece el lobo, ese lobo sin nombre,
que viene a por ti...



le vendaré los ojos, le limaré los dientes,
para que duermas bien...

diumenge, 2 de desembre de 2012

Advent

Temps que falta per menjar escudella, carn d'olla i canelons!
 

Temps litúrgic que precedeix el Nadal.


(però jo prefereixo l'exclamació i l'emoció...)