dijous, 28 de març de 2013

més enllà de la intuïció

maleïda nit, fosca i laberíntica, m'absorbeixes en una intuïció sense cap altra certesa que el temps que passa, i com més minuts acumula la nit, més ferma esdevé la certesa. Me'n ric de mi, que parlava de metamorfosi dèrmica tan sols ahir a la tarda, de ser vent o carn, espasa o carícia... i què lluny que sóc del vent, de l'aire, d'allò impenetrable. Pura densitat. 

Les hores segueixen passant, però amb la llum del dia puc llegir a Nietzsche, i Zaratustra, que no deixa de parlar: 

"i que caigui a trossos tot allò que en les nostres veritats - pugui caure a trossos! Moltes cases hi ha encara per construir!"


Així doncs que caigui, que es trenqui, que esdevingui la foscor, que la llum la seguirà! com sempre ha fet, com sempre farà... 

dilluns, 25 de març de 2013

camí de llum

Innocència i deler de crear és tot amor que ve del sol! 
Mireu, doncs, com s'aixeca innocent sobre el mar! ¿No sentiu la set i l'alè ardent del seu amor? 
Vol mamar del mar i vol beure-se'n la profunditat xuclant-la cap a l'altura: vegeu com s'eleva amb mil pits el deler del mar. 
El mar vol que la set del sol el besi i el xucli; vol tornar-se aire i altura i camí de llum i llum ell mateix! 
En veritat, com l'estima el sol, jo estimo la vida, i tots els mars profunds.
I, per a mi, és d'això que en dic coneixement: que tota la profunditat s'elevi -fins la meva altura!

Així parlà Zaratustra

Així parlà Zaratustra, Friedrich Nietzsche

Jo vaig dir que mataria monstres per ella, però m'equivocava. No val que altres et matin els monstres.
(t'ajudaré sempre que en sàpiga, sempre que ho vulguis, però l'espelma et correspon a tu...)

dissabte, 23 de març de 2013

Formiguejant

m'assec i et trobo al terra, petita però ràpida, et mous incessantment i no saps ben bé cap a on, ni tan sols saps on ets, ni si les passes serveixen per avançar. No trigues en captar la meva atenció i jo que m'allunyo del meu dolor i camino amb tu, et pregunto si vols que t'expliqui un conte, la teva inquietud em diu que sí, i amb una veu que xiuxiueja més que parla t'explico la història d'un rei, de la seva dona i d'una papallona, que no recordo si era abella, de la intel·ligència i de la naturalitat, de trobar la flor genuïna d'entre el centenar que aparenta... la meva veu no vacil·la, mentre parlo veig com vas embolicant les paraules al voltant del teu cos minúscul com si fos un cabdell de llana. Potser quan arribi el fred tornes al cau i teixeixes una bonica flassada que t'abrigui amb contes i paraules xiuxiuejades... 

dimecres, 20 de març de 2013

Benvinguda!


amb ganes de colors... de 1000i1colors que olorin a Primavera! 

diumenge, 17 de març de 2013

eternes

Repiqueu! sí, vosaltres, les eternament presents, les observadores constants, vosaltres que marqueu el compàs de les nostres passes, vosaltres... maleïdes a estones i festejades tantes altres... com us he enyorat, estirada al llit sabent-me un lloc al món gràcies al vostre repicar, aquest punt de connexió amb tot el que existeix, cadascú dansant al seu ritme, però per tots sonant igual 1, 2, 3, 4 i amb l'1 es torna a començar. Vosaltres, incansables, que abraceu des del més alt de la ciutat tots els racons per on el vent us permet arribar, a vosaltres us estimo per les nits que heu permès avançar els minuts i per les nits que m'heu fet conscient de les hores en companyia... pels dies que heu accelerat el caminar mandrós i per les estones sense temps, en les que abandonàveu el rígid ressonar per allargar la mà i acariciar-me les orelles...

dimarts, 5 de març de 2013

vora el mar

descalça, cada arruga del peu s'agafa amb força a la fredor que sosté, pedra i peu fan l'amor, els sols il·luminen i les aigües canten, allà dalt dos ulls que es perden i més enllà un dubte que hipnotitza.

dilluns, 4 de març de 2013

navegant

olorava la sal, veia l'aigua i sentia les onades sota la pell... però si tan sols sabés més enllà dels sentits entendria que la navegació podria ser menys feixuga i que tan sols li manquen uns metres per guanyar lleugeresa.