Nits d'insomni

Va per encendre l'espelma però s'adona que l'habitació està inundada d'una llum líquida blavosa. La lluna penja baixa sobre la línia de l'horitzó i degota llet sobre les aigües negres del mar.

La llarga vida de la Marianna Ucrìa, Dacia Maraini 

Escolta,

per què no riem sempre tu i jo? 

El fons del negre

Si podéssim despertar en cada moment el sentit més ampli del que estem vivint segurament no se'ns passaria per alt que a vegades parlem de coses importants entre somriures nerviosos i paraules que ni es veuen entre el milió de pedres que ens ocupen les boques. Si podéssim aturar-nos i escoltar-nos, amb els ulls tancats i sense el tictac, sentiríem que som molt l'altra. Però de totes maneres sempre hi ha el moment en que es troben les nostres mirades i tot i les pedres, el tictac i la nostra estranya manera de relacionar-nos ens veiem els budells en el fons del negre que ens penetra. T'alço una copa i et felicito els 29, que potser són 27 i et desitjo menys tictac, més somnis i més mar. 

Condueixes

Era fosc, les mans al volant. M'encanta el tacte del volant. La carretera i els estels, tot entre les mans, i tu. Tu conduint. Recordo el dia que sonava música i jo escrivia en una llibreta, tu conduint amb la tranquil·litat a vessar i jo desfent-me al seient del costat en unes paraules que s'estavellaven a cada revolt. No preguntaves, sabies que tard o d'hora serien teves. Quantes vegades hauràs esperat, m'hauràs esperat?. Tranquil·la, estirada sobre el llit, amb l'espera repartida per tot el teu cos llarg. És fantàstica la imatge que tinc de tu. Potser són fantàstiques sempre les imatges tacades pels kilòmetres. Ho sento, avui conduïa i t'enyorava, encara. 

Hi lluito

Em domina el desig de destruir cada pedra amb la saliva corrosiva que engendra el teu record.

Tots

De dia i de nit

Agafes les bambes i surts abans de les 9 del matí. No saps on vas. L'únic que se't repeteix sota la pell és el desig d'esprémer la lluna que encara penja d'un fil al cel, la mateixa lluna que fa dos dies vas veure néixer sobre el mar, tímida rere uns núvols que amagaven el seu rostre nu. Però la nit li ha fet bé, l'ha ajudat a despendre's de les teranyines i ara llueix, exuberant la seva plenitud i el seu retall de mancança amb la tranquil·litat de qui sap que tot i minvar, tornarà a créixer, que la vida al final no és res més que això, seguir creixent i decreixent, omplir-se i buidar-se, lluir al bell mig del cel, de dia i de nit, que creieu-vos-ho o no, ens han enganyat sempre. La lluna no és només de nit. 

Blaus

Trobar tots els blaus.
Ulls, mar i cel. 

Servides en una copa

S'obre Barcelona, es parteix el ciment i reviu la lluna. Torna el pas que avança i la música que incendia. El bategar caòtic de la ciutat. El pes fa tremolar el terra, el so hi penetra i les esquerdes s'evidencien descarades. Crides el silenci a través de tots els vents que et fan empremta. Deixeu-me respirar la nit, deixeu-me respirar la ciutat, deixeu-me respirar amb el cos sencer les clivelles engendrades tot aquest temps. Que esclatin les entranyes d'aquesta bonica Barcelona i que quedin servides en una copa les seves profunditats.

Clarejar

Pujaré el cim, m'alçaré sobre el far i no abaixaré la mirada fins que no vegi com la lluna eleva el mar fins el migdia.