divendres, 31 d’octubre de 2014

Tan sols

Em sento tan vella quan penso en els teus llavis que no em puc creure que hagi passat tan sols una eternitat.

diumenge, 19 d’octubre de 2014

Flexibles, àgils, invulnerables i immutables.

En ell vaig deixar de pensar, en elles no. Elles són més flexibles. Són capaces d'arraulir-se entre nova feina, noves rutines, nova tardor i distància. Són flexibles i àgils. Salten la llaçada dels kilòmetres i la fulla de la navalla. Són flexibles, àgils i invulnerables. Travessen l'odi, la impotència i la ràbia i romanen entre els pensaments, com si se'n riguessin de la meva aparent dualitat. Elles són flexibles, àgils, invulnerables i immutables. Passen els anys i tot canvia, passen els anys i res canvia. Per elles, amb elles, en mi.

dissabte, 11 d’octubre de 2014

Deixar de

És necessari deixar d'esgarrapar les mateixes parets que t'esmolen les ungles fins a sagnar-te els dits. És necessari entendre que els ciments són més forts que la teva voluntat. Que et podries buidar ungles, pell i ossos. Que podries romandre una vida sencera empenyent rere aquest mur, que t'abraçaria la cendra de la teva pròpia existència abans que la construcció cedís un sospir. 

dimecres, 1 d’octubre de 2014

Pregària

M'he despertat a mitja nit. Hi eres
T'amagaves rere un arbre entre els meus somnis. Observaves
T'he vist el clatell fugint. Corries

Quants cops t'has ocultat rere l'acció? T'oblido nocturna... com pot ser? 

En sobrevenir-me la vigília, en desaparèixer tu, he allargat ungles i he esgarrapat llençols, he inspeccionat cada arruga  però ja no hi eres. 

Esquiva als meus ulls... em visitaràs aquesta nit?