dijous, 10 de setembre de 2015

Llarg i feliç.


T'imagines remuntar-te a l'origen i sentir-te dins el ventre? 

Quin orgull de ventre, el que avui fa 31 anys es partia de dolor per donar-te vida. Per donar-t'ho tot sempre. Tant de bo sabés donar-t'ho tot jo també i pogués regalar-te en un record la ingravidesa i el silenci d'aquells 9 mesos per a que en podessis disposar qualsevol mes d'abril. T'ofereixo, però, el riure i el joc, el mar sempre a l'abast, la copa alçada i el meu desig que s'escampa per tot el que encara ha d'arribar i t'ho torna llarg i feliç.  

dimecres, 9 de setembre de 2015

Respondre

Em preguntes què és i et desvio els ulls, em vesteixo de bufó i t'empaito amb una estupidesa. Rius però insisteixes. Jo callo i m'escapo. Potser encara sempre tingui una escapada en reserva. Potser l'hivern que portava anys cultivant pell endins encara bategui demanant presència. Em preguntes què és i et tinc la resposta, però m'escapo. M'escapo de mirar-te i dir-te que és la llum d'aquella tarda a València, que és la tendresa d'aquell dia en sortir de la piscina, que és la disculpa, sempre a disposar. Que és la mà que sempre busca. Que és el riure que sempre esclata. Que és la pregunta que avui troba. 

dijous, 23 de juliol de 2015

-ent.


Ja fa mesos que em bateguen les paraules. Que em falta temps. Que em falta ordre. Que em falta terra. Jo que sempre he volgut ser aire i aigua i foc, me n'adono que em falta terra. 

Volia escriure, pensar, retenir la teva mà entre les meves aquell vespre de dimecres de cotxe i teatre. Volia escriure, pensar, retenir les espines que ens ferien les cames aquell matí de dijous, perdudes, mentre remuntàvem el riu amb l'esperança de trobar repòs, camí i retorn. Volia escriure, pensar, retenir que l'amor no és un sol. Que l'amor també es vicia, que l'amor també pot ser esclavitud. Però que també es reaprèn. I es reaprèn. I es reaprèn. I és possible estimar el que és nou. 

El teu verd. El nostre terra. 

dilluns, 15 de juny de 2015

La vida passa.

T'ho bategues al cap, t'ho repeteixes com un mantra durant gaire bé un mes i és que la vida passa, la vida passa... i saps que algun dia retornaran els avions i aterraran les maletes. Que s'alçaran les passes abatudes i es barrejaran els mateixos ulls de serp i cabells de lleó que dictava la coneguda poció. Però aquest cop no sortirà fum, no sonaran els "Ah"s exclamats a l'aire ni cauràs a terra per l'explosió inesperada. Sonarà la metòdica caiguda dins l'olla, com a molt el xup-xup dels ingredients i els ulls que incrèduls busquen el que ja no hi és. I saps que aleshores recitaràs el que ara et bategues. Que la vida passa, que la vida passa, que la vida passa. I que les absències també passen, i que ho fan quan ja no pesen.

diumenge, 17 de maig de 2015

diumenge-dissabte

adoro els teus llavis adormits buscant encara amb els ulls closos el primer petó del dia. t'abraço la facilitat, quina qualitat més bonica, de tenir-te al costat. estimo el pes dels teus cabells sobre el meu pit, caient, filtrant la llum, fent-te cova, esguardant somriure, clots, mirada i desig. i ho dic així, tot en minúscules, perquè soni a nit, a matí de diumenge, a migdiada d'estiu al sofà.

dimarts, 28 d’abril de 2015

Recuperar l'alè

Com poden els buits que t'acaben el somriure contenir l'alè que em roba aquest estrany mes d'Abril?

diumenge, 12 d’abril de 2015

P

Benvolguts, estimats meus, emprats per nodrir i renovar: si us plau.

dimecres, 8 d’abril de 2015

Instal·lació

M'has instal·lat la primavera al cos amb aquesta mirada teva.
Quant de temps es pot viure sense insomni? Sense la lluna vessant-se sobre els llençols? 
Bull al cel nocturna, radiant i pletòrica... què hi fa tan lluny?

divendres, 27 de març de 2015

El timbre

Abans d'arribar a casa t'has aturat al bosc a buscar llenya i l'has carregat al cotxe. S'incendiava al seient del costat durant el trajecte. T'has ferit les mans en traslladar-la, però ja tens la foguera que volies sota el llit. Tot i cremar-te la pell i atravessar-te les entranyes. Ja pots seguir somiant.

dissabte, 14 de març de 2015

Sobre el ring

T'has vist jugant amb els peus sobre el ring, abaixant el cap i batent els braços, però no ha estat fins ara que has obert els ulls i te n'has adonat que sobre el quadrilàter no hi ha cap altre que no siguis tu. 

diumenge, 8 de març de 2015

Retorn


Tu ho sabies quan reies i em donaves la mà, que 7 anys més tard seguiria pensant en la teva habilitat per calmar-me els desgavells? Que un altre dia de març pogués tornar al riu gelat, al món tremolant a cada passa i al recer del teu braç llarg estès, sostenint-me? Ho sabies quan sostenies la càmera, que 7 anys més tard em trobaria la fotografia i et tornaria a agafar la mà?

dijous, 5 de març de 2015

Incipient

Quanta vida hi ha en el morat de les plantes que hi tens a la terrassa. Voldries tenir les mans morades també, madures, tendres, fèrtils i donar a llum la vida que aquest hivern t'has guardat venes endins.

divendres, 27 de febrer de 2015

Flexió

Tens el puny al melic, t'ha penetrat les entranyes pel pou que t'és record. Colpeja i demana pas al centre de la teva inestabilitat. Has trigat més del que pensaves, però, a aprendre la flexió que et permetés abraçar el punyal que et perfora.

dimarts, 24 de febrer de 2015

Nedar, nedar, nedar.

Se t'ha perdut l'horitzó i saps que només s'hi arriba per aigua. T'entrenes per quan els braços puguin travessar onades, per quan l'alè t'aguanti kilòmetres, per quan els peus et siguin boia. T'entrenes per respirar la pluja. T'entrenes per ser blava. T'entrenes per tornar a l'origen.

dijous, 5 de febrer de 2015

Parlar

És agradable tornar a aixecar els braços en una conversa. Partir la respiració en dos, retenir l'aire, polir-ne l'expiració, pensar les paraules, somriure i contestar. 

divendres, 30 de gener de 2015

Primavera

Empassa't el silenci si us plau i que aquest germini dins teu les paraules que ens tornin les mans.

dilluns, 26 de gener de 2015

Insaciable

Tinc fam i menjo però no arriba l'aliment a tapar-me la gola. Col·lecciono quantitats que no sumen el pes mínim per a partir-me el nus que tinc enquistat al melic. Ans al contrari. L'alimento i el faig créixer. M'agenollo i m'hi sotmeto. Sí, senyor meu, immediatament. Obro la boca i engoleixo però la matèria esdevé volàtil a cada mossegada. 

divendres, 16 de gener de 2015

Soliloqui

No tinc ni idea de qui parlen, ni en qui somien, ni si tan sols, els dies que plou, l'aigua els recorda que un dia vaig existir. No sé en quin sentit caminen els espectres silenciosos que sotmeto a l'eterna memòria. Vaig allargar tant com vaig poder el braç del supòsit, vaig inclús suturar pedaços del que se suposava, eren les seves vides. Però ja no. No tinc ni idea de qui són aquestes completes desconegudes. No tinc ni idea dels nous noms que desperten el seu desig, ni si algun dia han evocat forces en les que no creuen per sobrevenir-se al dolor o si han trobat camí fèrtil on ser terra de futur. Si encara cau aigua sobre elles i es permeten pensar en l'existència que un dia va ser. Tinc cent respostes i cap no és certa. Totes parlen de mi i cada cop menys d'elles.

dilluns, 12 de gener de 2015

Com?

La foscor olora a tu.
Com sostenir la nit, cada nit, sobre els llençols?