diumenge, 17 de maig de 2015

diumenge-dissabte

adoro els teus llavis adormits buscant encara amb els ulls closos el primer petó del dia. t'abraço la facilitat, quina qualitat més bonica, de tenir-te al costat. estimo el pes dels teus cabells sobre el meu pit, caient, filtrant la llum, fent-te cova, esguardant somriure, clots, mirada i desig. i ho dic així, tot en minúscules, perquè soni a nit, a matí de diumenge, a migdiada d'estiu al sofà.