dijous, 10 de setembre de 2015

Llarg i feliç.


T'imagines remuntar-te a l'origen i sentir-te dins el ventre? 

Quin orgull de ventre, el que avui fa 31 anys es partia de dolor per donar-te vida. Per donar-t'ho tot sempre. Tant de bo sabés donar-t'ho tot jo també i pogués regalar-te en un record la ingravidesa i el silenci d'aquells 9 mesos per a que en podessis disposar qualsevol mes d'abril. T'ofereixo, però, el riure i el joc, el mar sempre a l'abast, la copa alçada i el meu desig que s'escampa per tot el que encara ha d'arribar i t'ho torna llarg i feliç.  

dimecres, 9 de setembre de 2015

Respondre

Em preguntes què és i et desvio els ulls, em vesteixo de bufó i t'empaito amb una estupidesa. Rius però insisteixes. Jo callo i m'escapo. Potser encara sempre tingui una escapada en reserva. Potser l'hivern que portava anys cultivant pell endins encara bategui demanant presència. Em preguntes què és i et tinc la resposta, però m'escapo. M'escapo de mirar-te i dir-te que és la llum d'aquella tarda a València, que és la tendresa d'aquell dia en sortir de la piscina, que és la disculpa, sempre a disposar. Que és la mà que sempre busca. Que és el riure que sempre esclata. Que és la pregunta que avui troba.