Nosaltres viurem la revolució, Ester, nosaltres la viurem!. Apareixien aquestes paraules sobre la taula i impactaven en tu. No sabies que era aquesta l'espurna que esperaves fins que t'ha rebentat els timpans. No sabies tampoc que les teves pors, els teus anhels i la teva utopia silenciosa pogués ser tot alhora cridat en una sola frase. En boca aliena. Amb força. I credibilitat. Has passejat tots els interrogants sobre superfícies infinites i no n'hi ha ni un de sol que es sostingui dempeus. A veure qui amaga l'emoció. A veure qui espera l'escenari. A veure qui pot provocar-la.
dijous, 27 de març del 2014
Revolucionats
Etiquetes de comentaris:
(som?)riure,
de la ment,
medicina,
paraules d'algú altre fetes meves,
secrets
dimecres, 26 de març del 2014
Il·lusió
És tan fàcil construir-te al meu costat que em sorprèn no trobar-te el tacte en estendre la mà...
diumenge, 16 de març del 2014
Arriba. Arribarà.
Ja és hora de vestir les branques. Neix, primavera, que t'enyoro l'eternitat.
diumenge, 2 de març del 2014
Circuit tancat
Quantes paraules es perden en el gest que busca per cada racó, quantes intencions desbocades tornen a mi exhaustes sense trobar moviment, quanta creació retinguda rere els murs de qui no obeeix la força d'empènyer el bolígraf contra el blanc, quantes cares, quants suïcidis, quantes cartes. Aferència i eferència. Tot mor en mi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)