dimecres, 30 de gener del 2013

love and laugh


and we'll dance all everlasting day

20:55

porto massa temps amb sensacions, la sensació de que no és el mateix, i ja ho sé que res pot ser el mateix, que tot és dinàmic, que no som éssers estàtics, però et demano... no, no t'ho demano... em sap greu i... no, no és greu, és més agressiu, em fa ràbia, RÀBIA és la paraula i què lletja és aquesta paraula. Em fa ràbia que no hi sigui per tu... em fa ràbia, perquè pensava que el que passés únicament podia anar a millor, perquè comptàvem amb el major dels secrets, comptàvem amb la sinceritat... 

i necessito confiar en tu, com fins ara he fet, però el fet de no sentir-te, de no veure't, fa que comenci a perdre't dintre meu... que no et reconegui, que em tanqui i se'm fa difícil, perquè ben poques vegades m'ha costat treure paraules i menys amb tu, i menys des de fa un any...


 i ara sí... i 

dilluns, 28 de gener del 2013

Dins la sopa

Una taula de fusta que parla quan té gana serveix una sopa de papa, ejote y zanahoria amb un ou nedant a contracorrent sota un cel pigat que il·lumina a través dels seus forats, com els de la caixa de sabates pels cargols o pels cucs de seda o per les formigues. El formatge pregunta qui és l'últim i demana torn per participar, seguir la particular quotidianitat i ser objecte de mirades estranyes, unir-se a la festa mentre perd consistència i s'aferra amb força a la cullera abans de desfer-se per complet. Jo només ric, riem, totes les formigues, cucs de seda i cargols riem. El cel ens clica l'ullet amb una lluna minvant i la cullera no pot evitar esclatar de riure mentre el formatge li fa pessigolles tot fonent-se a la seva faldilla. I és que la vida és molt més senzilla.

Llum

ella somriu i el món s'atura a contemplar-la...

dissabte, 26 de gener del 2013

20:20


i deixar que la vida entri... amb aquest somriure ple de calma que sempre trobarà un lloc en tu... 

divendres, 25 de gener del 2013

De tornada



Qui pogués creuar el bosc, qui trobés una barca, 
qui abans d'adormir-se amb el braç estirat
notés com els dits mica en mica retallen
l'aigua del mar. 

dijous, 24 de gener del 2013

16:54

tinc ganes de portar-te a Llafranc... de compartir amb tu l'aire fresc de la Costa Brava que em renova... de renovar-te, de renovar-nos... de fugir de tot uns dies i no posar-nos com excusa que ens veiem a diari i que per això no ens mereixem uns dies soles, lluny de tot... en aquest lloc on per mi és la fusió de tantes coses que m'omplen i em converteixen... la serenitat, la tranquil·litat, però alhora la passió, la màgia, la remor de l'aigua que et canta a cau d'orella fins que t'adorms, la brisa que calma el Sol que surt cada matí... i viure la nostra història d'una vegada per totes com ens mereixem... 


avui escolto Danny Elfman... 

dimarts, 22 de gener del 2013

dilluns, 21 de gener del 2013

13:13


el que escric no és el que visc, ni el que penso...  potser sí que és el que sento, potser és el que desitjo... però en gran part és ficció, una ficció que corre per les meves venes i que connecta les neurones entre sí i res més que això... tant de bo mai em protegissis pel que llegeixes... són impulsos i m'agrada exposar-los, m'agrada expressar-los, a diferència de tu... i em regalen coses que no puc arribar a explicar. Però el dia en que el que em surti dels dits em perjudiqui, aquell dia, començaré a veure les meves paraules... les meves paraules, com el que mai han estat i ja mai més podré utilitzar-les com fins ara... et demano si us plau que no interpretis, o que interpretis però que no actuïs en conseqüència amb mi... si vols saber perquè dic el que dic, ja saps on sóc, vine i fem volar les paraules, sense pors, sense xarxa.

diumenge, 20 de gener del 2013

Sense suspens

No pots deixar d'estimar a algú que has estimat des d'abans de saber que existia.

dilluns, 14 de gener del 2013

Anell transparent

"La vida humana puede compararse a una persona que danza de mil maneras alrededor de su propio yo."

Cosas transparentes, Vladimir Nabokov

11:58

somni i vigília entrellacen els seus braços... s'abracen amb la intensitat de dos amants dominats pel desig i tu em crides, i jo et sento... però ja no ho sé distingir, no vull sortir d'aquí, d'aquest llit, de l'eternitat i la fugacitat, i te'n vas... definitivament... 

i jo penso que sense les circumstàncies potser... 


però no podem separar-nos del que ens passa, no hi ha "Off"s ni "On"s... no hi ha possibilitats que escapin del temps, que és ell qui escapa de nosaltres i que els somnis són nostres i els meus pensaments meus i jo puc volar i puc estavellar-me, però la única causa-conseqüència recau sobre mi... si tu em deformes les ales jo no sé enlairar-me i em sento confosa, no m'encaixo i em caic sense haver arribat a alçar els peus de terra... 

dissabte, 12 de gener del 2013

00:13

mira'm als ulls i sabràs el que sento per tu... mira'm als ulls i troba la mirada que vull sentir... 

diumenge, 6 de gener del 2013

She


Don't, don't stop, don't, don't stop
She don't stop, she don't stop, she don't stop
She don't stop, she don't stop, she don't stop
She don't stop, she don't stop, she don't stop
She don't stop, she don't stop, she don't stop
She don't stop, she don't stop, she don't stop
She don't stop, she don't stop, she don't stop

dimarts, 1 de gener del 2013

Érem

un Tot 
i de sobte, ja no som mai més. 





Ara, tan sols
vertigen. 

Sense direcció

i t'enviaré mil cartes que parlin d'allò que mai ens va arribar a passar. D'un cap d'any que vam ballar fins a veure sortir el sol dos cops i de com corríem esquivant la pluja d'estels que ens cremava la pell. De converses adultes mentre ens maquillàvem la cara amb gelat de maduixa i després estàvem un quart d'hora repetint maduixa, mirant-nos als llavis, a veure qui aconseguia dir més cops d'una manera diferent la paraula "maduixa", tu allargaves la x, jo abaixava la u, convertíem la d en t, inclús fèiem desaparèixer la última a, tot es barrejava en un mar de rínxols i és igual que aquella nit no sabéssim de quin color eren, perquè l'aigua havia començat a moure's i això no hi havia qui pogués parar-ho.