el que escric no és el que visc, ni el que penso... potser sí que és el que sento, potser és el que desitjo... però en gran part és ficció, una ficció que corre per les meves venes i que connecta les neurones entre sí i res més que això... tant de bo mai em protegissis pel que llegeixes... són impulsos i m'agrada exposar-los, m'agrada expressar-los, a diferència de tu... i em regalen coses que no puc arribar a explicar. Però el dia en que el que em surti dels dits em perjudiqui, aquell dia, començaré a veure les meves paraules... les meves paraules, com el que mai han estat i ja mai més podré utilitzar-les com fins ara... et demano si us plau que no interpretis, o que interpretis però que no actuïs en conseqüència amb mi... si vols saber perquè dic el que dic, ja saps on sóc, vine i fem volar les paraules, sense pors, sense xarxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada