porto massa temps amb sensacions, la sensació de que no és el mateix, i ja ho sé que res pot ser el mateix, que tot és dinàmic, que no som éssers estàtics, però et demano... no, no t'ho demano... em sap greu i... no, no és greu, és més agressiu, em fa ràbia, RÀBIA és la paraula i què lletja és aquesta paraula. Em fa ràbia que no hi sigui per tu... em fa ràbia, perquè pensava que el que passés únicament podia anar a millor, perquè comptàvem amb el major dels secrets, comptàvem amb la sinceritat...
i necessito confiar en tu, com fins ara he fet, però el fet de no sentir-te, de no veure't, fa que comenci a perdre't dintre meu... que no et reconegui, que em tanqui i se'm fa difícil, perquè ben poques vegades m'ha costat treure paraules i menys amb tu, i menys des de fa un any...
i ara sí... i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada