Dins la sopa

Una taula de fusta que parla quan té gana serveix una sopa de papa, ejote y zanahoria amb un ou nedant a contracorrent sota un cel pigat que il·lumina a través dels seus forats, com els de la caixa de sabates pels cargols o pels cucs de seda o per les formigues. El formatge pregunta qui és l'últim i demana torn per participar, seguir la particular quotidianitat i ser objecte de mirades estranyes, unir-se a la festa mentre perd consistència i s'aferra amb força a la cullera abans de desfer-se per complet. Jo només ric, riem, totes les formigues, cucs de seda i cargols riem. El cel ens clica l'ullet amb una lluna minvant i la cullera no pot evitar esclatar de riure mentre el formatge li fa pessigolles tot fonent-se a la seva faldilla. I és que la vida és molt més senzilla.