Sense direcció

i t'enviaré mil cartes que parlin d'allò que mai ens va arribar a passar. D'un cap d'any que vam ballar fins a veure sortir el sol dos cops i de com corríem esquivant la pluja d'estels que ens cremava la pell. De converses adultes mentre ens maquillàvem la cara amb gelat de maduixa i després estàvem un quart d'hora repetint maduixa, mirant-nos als llavis, a veure qui aconseguia dir més cops d'una manera diferent la paraula "maduixa", tu allargaves la x, jo abaixava la u, convertíem la d en t, inclús fèiem desaparèixer la última a, tot es barrejava en un mar de rínxols i és igual que aquella nit no sabéssim de quin color eren, perquè l'aigua havia començat a moure's i això no hi havia qui pogués parar-ho.