2020

 2017 em va restar, 2020 m'ha sumat. i la mateixa sensació estranya m'acompanya el 31 de l'últim mes. suposo que em costa impactar aquestes operacions en un número que ja és passat i arxivar en una línia temporal mort i naixement.  

Nim

Parir-te, fill meu, ha estat la experiència més bèstia de la meva vida. 

Vull retenir per sempre l'emoció en veure't sortir de dintre meu, respirant, amb els ulls ben oberts i buscant la vida. Aquí la tens, Nim. Tota per a tu, servida de moment entre els meus braços, que te l'aniran cedint dia a dia fins que siguis capaç de sostenir-la sencera. 

agost

Si tingués, per fortuna, la possibilitat de que se’m concedís un desig, li demanaria al geni que em tornés un Agost d’aquells en els que tot era blau i no hi havia res que no fos per sempre.

17...

t'emportes el melic 17 i a mi tan sols em resten els punts suspensius per retenir el que em vas prendre. no em queda cap línia, ni corda, ni llaç i el 18 atropella. que sigui millor, diuen. però jo no vull que el 17 passi. no vull convertir un número en un punt d'inflexió. tinc por al temps i perdo l'esperança més sovint del que voldria. no sé com fer-ho per somriure't 18 si em permeto plorar. 

Adormida

Costa la nit quan tu t’adorms.

El teu son carregat de por.
La teva por que no sap encara com amagar l’amor.

Esperança

Si hi fossis et diria que he acabat abraçant el teu nom. Que vull tenir un gat. Visitar-te quan tens guàrdia i regalar-te un llibre. Que ets guapa com ningú. Que viatjar juntes és voler-ne més i per sempre. Que somio amb la guitarra mentre cuino. Que em desfaig quan et veig riure. Que som molt diferents però que no me les crec les diferències. Si hi fossis et diria que sóc feliç. Que vull construir un altre cop. Crear un nou abecedari que ens parli de tot i que no calli mai. Que m'és igual que triguis a despertar-te. Que m'és igual que em facis esperar. Que m'és igual que et perdis en el desordre. Que et vull a tu, amb cadascuna de les teves lletres. Que les teves lletres m'han donat aigua i foc.

I que tant de bo repòs i incendi seguissin bategant encara. 

Enyoro

un migdia de diumenge a dos dits del teu somriure...