Vull retenir per sempre l'emoció en veure't sortir de dintre meu, respirant, amb els ulls ben oberts i buscant la vida. Aquí la tens, Nim. Tota per a tu, servida de moment entre els meus braços, que te l'aniran cedint dia a dia fins que siguis capaç de sostenir-la sencera.
Mmm... veig que el post és de setembre, però no m'ha aparegut fins ara... una mica tard, però aprofito per donar-te l'enhorabona, confio que estareu tots bé.
ResponElimina