no sé fins a quin punt pot seguir funcionant la mateixa fórmula, sento un impuls dintre meu que m'empeny a escriure, a obrir, a crear de nou, a compartir... fins quan? amb quin objectiu? n'hi cal? què em mou? qui sap... potser no cal contestar totes les preguntes, simplement assegurar-se d'anar-ne conreant... potser tot és més senzill, tan senzill com deixar-se endur i tan sols allargar la mà per fer arribar l'aigua al que sigui que vulgui créixer...
M'agrada. Declaració de principis. Aigua.
ResponEliminadelesparaules