Fa un any érem al Carib, vam guarnir el Tió, li vam donar un caramel (que es va desfer en qüestió de minuts) i vam anar a banyar-nos perquè pogués fer la digestió. Amb els cabells mullats i el banyador humit vam cagar el Tió, en una platja gaire bé deserta. Entre regals, cants i somriures se'ns va acostar una dona preguntant-nos si érem catalanes, que havia vist dues noies picant un tronc i va pensar que no podíem ser de cap altre lloc... Qui més picaria un tronc per aconseguir regals?
Aquest any no hi ha hagut Tió acaronat per l'Atlàntic, però sí neules, escudella i família...
i la veritat?
la calor no es troba tant a faltar...
Ho trobo tot preciós. La fotografia, la distància, la calor, la tradició...
ResponEliminadelesparaules