La nit es fon sota l'incendi de dues cançons. I jo que em sento tant la flama que s'enfila amb anhel de cremar com la cera que reposa freda a les arrels. Rígida i voluble. Blanca i Vermella. Avui i ... demà?
Fins que deixi d'existir... fins que n'existeixin tants altres... només pot incendiar si es limita en el temps, l'important és què deixes que es cremi, i què vols que s'escalfi...
Demà l'incendi serà record?
ResponEliminaFins que deixi d'existir... fins que n'existeixin tants altres... només pot incendiar si es limita en el temps, l'important és què deixes que es cremi, i què vols que s'escalfi...
ResponElimina