En la rigidesa que interpretes en donar-te la volta has perdut alguna paraula, se t'han caigut de les butxaques que sempre portes plenes per si... Jo les he recollit mentre les teves passes s'acomiadaven, però un cop han arribat a les mans, han esdevingut llàgrimes i s'han fet silenci. S'han esmunyit entre la barrera dèrmica fins arribar a confondre's amb la sang i ara tinc llàgrimes teves recorrent-me les venes. Em giro per bategar-te amb la teva essència però el teu rostre ja és record. És igual, saps què? Ja n'he après i et sé bategar també en la distància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada