diumenge, 9 de febrer del 2014

Servides en una copa

S'obre Barcelona, es parteix el ciment i reviu la lluna. Torna el pas que avança i la música que incendia. El bategar caòtic de la ciutat. El pes fa tremolar el terra, el so hi penetra i les esquerdes s'evidencien descarades. Crides el silenci a través de tots els vents que et fan empremta. Deixeu-me respirar la nit, deixeu-me respirar la ciutat, deixeu-me respirar amb el cos sencer les clivelles engendrades tot aquest temps. Que esclatin les entranyes d'aquesta bonica Barcelona i que quedin servides en una copa les seves profunditats.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada