En ell vaig deixar de pensar, en elles no. Elles són més flexibles. Són capaces d'arraulir-se entre nova feina, noves rutines, nova tardor i distància. Són flexibles i àgils. Salten la llaçada dels kilòmetres i la fulla de la navalla. Són flexibles, àgils i invulnerables. Travessen l'odi, la impotència i la ràbia i romanen entre els pensaments, com si se'n riguessin de la meva aparent dualitat. Elles són flexibles, àgils, invulnerables i immutables. Passen els anys i tot canvia, passen els anys i res canvia. Per elles, amb elles, en mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada