diumenge, 28 de desembre del 2014

Al vent

Es fa pas a crits l'hivern. I tu t'agenolles i et sotmets a la seva violència i li pregues que se t'endugui el desig amb cada fulla arrancada. Que es descompongui entre l'asfalt i se l'empassi la gravetat. Estimes les branques nues, però les conceps inassolibles. Et creix el dubte entre les arrels. S'engreixa l'hivern i tu li pregues de nou: omple't, sacseja'm. Canvia'm, sorprèn-me. Que fins i tot nua em reconegui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada