Em preguntes què és i et desvio els ulls, em vesteixo de bufó i t'empaito amb una estupidesa. Rius però insisteixes. Jo callo i m'escapo. Potser encara sempre tingui una escapada en reserva. Potser l'hivern que portava anys cultivant pell endins encara bategui demanant presència. Em preguntes què és i et tinc la resposta, però m'escapo. M'escapo de mirar-te i dir-te que és la llum d'aquella tarda a València, que és la tendresa d'aquell dia en sortir de la piscina, que és la disculpa, sempre a disposar. Que és la mà que sempre busca. Que és el riure que sempre esclata. Que és la pregunta que avui troba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada