és una melodia tacada de vermell, amb els ulls tancats i que arriba a tocar el blanc...
les paraules...
les paraules no calen en el que t'estic cantant amb els llavis tancats, t'envio sense segell un petó a les parpelles que et porten la calma que tu sempre m'has donat... i que fa dies que les paraules m'assetgen per la nit, però que m'eviten durant el dia, que fugen de mi i s'amaguen i que sento nostàlgia de les teves mans lliures, de les teves paraules valentes i de la teva mirada espontània... la llum...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada