diumenge, 24 de febrer del 2013

Flaix

Una pinyata es parteix còmplice dels primers flocs de neu que es precipiten sobre una Barcelona encisadora. Els somriures omplen els carrers, la felicitat fa una fotografia. Amb flaix, que és de nit. Però és un flaix càlid, amb potència. Què estranya que és la felicitat... Una cistella i uns braços que llencen amb seguretat, i jo que en el temps que la pilota es desprèn de la mà i arriba a marcar 3, penso en com abraçaven la pinyata exhausts en un terra desconegut, amb la visió oculta i els llavis plens de 26. 

1 comentari: