diumenge, 17 de març del 2013

eternes

Repiqueu! sí, vosaltres, les eternament presents, les observadores constants, vosaltres que marqueu el compàs de les nostres passes, vosaltres... maleïdes a estones i festejades tantes altres... com us he enyorat, estirada al llit sabent-me un lloc al món gràcies al vostre repicar, aquest punt de connexió amb tot el que existeix, cadascú dansant al seu ritme, però per tots sonant igual 1, 2, 3, 4 i amb l'1 es torna a començar. Vosaltres, incansables, que abraceu des del més alt de la ciutat tots els racons per on el vent us permet arribar, a vosaltres us estimo per les nits que heu permès avançar els minuts i per les nits que m'heu fet conscient de les hores en companyia... pels dies que heu accelerat el caminar mandrós i per les estones sense temps, en les que abandonàveu el rígid ressonar per allargar la mà i acariciar-me les orelles...

1 comentari:

  1. Saps que per moltes vegades que em llegeixi el text (4, per ser concreta...) no sé de què, ben bé, estàs parlant? I potser això encara fa que m'agradi més...

    delesparaules

    ResponElimina