Formiguejant

m'assec i et trobo al terra, petita però ràpida, et mous incessantment i no saps ben bé cap a on, ni tan sols saps on ets, ni si les passes serveixen per avançar. No trigues en captar la meva atenció i jo que m'allunyo del meu dolor i camino amb tu, et pregunto si vols que t'expliqui un conte, la teva inquietud em diu que sí, i amb una veu que xiuxiueja més que parla t'explico la història d'un rei, de la seva dona i d'una papallona, que no recordo si era abella, de la intel·ligència i de la naturalitat, de trobar la flor genuïna d'entre el centenar que aparenta... la meva veu no vacil·la, mentre parlo veig com vas embolicant les paraules al voltant del teu cos minúscul com si fos un cabdell de llana. Potser quan arribi el fred tornes al cau i teixeixes una bonica flassada que t'abrigui amb contes i paraules xiuxiuejades...