Tu hi eres i també ella, després de dues nit amb aquella... tots els pronoms es passejaven en una festa que passava desapercebuda, hi havia escales que pujaven i el número 3 a la butxaca. La desitjava a ella, tot i estar-hi l'altra. I tu què? per tu les meves paraules s'embolicaven i no eren clares, els fulls no eren prou amples, i al marge s'apilaven una sobre l'altra com si es pogués llegir en tres dimensions. Va, paraules, si voleu us convido a una quarta dimensió, on el temps cusi les distàncies i esborri les incògnites, que les roses encara s'amaguen i el fred no el cobreix la jaqueta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada