I potser et mors de curiositat per saber quina és la pregunta, o potser ja saps quina és. Potser si te la reformulo et semblarà estúpida i et posaràs a riure. Potser et surt un riure intens o potser surti avergonyit per no donar-me resposta el primer cop que l'interrogant va arribar a tu. Jo t'imagino una mica inventada amb els braços alçats i dansant sota la pluja. Sense mòbils, ni cartera... ni llibres com a paraigües, que pobres, la imatge és romàntica, però. Trobo que haurien de fer llibres per dies de pluja. Seria bonic, oi? Llegir en veu alta, amb la força amb la que cau cada gota d'aigua. Tinc ganes de llegir sota la pluja amb la força de la gravetat, aquella que multipliques per 9'8. Era 9'8, oi? T'imagines llegint amb la força multiplicada per 9'8?
Això de fer servir els llibres com a paraigües hauria de ser delicte! El més greu que em sap de que plogui és que se'm mulli el llibre, precisament.
ResponElimina