costa entendre aquesta fulla afilada que apareix de no saps on i esgrimeix els budells. fereixen les paraules que ragen de la ferida i enyores els temps en que la cicatrització començava només abandonar el contacte. incomprensibles són les llàgrimes davant la mort i la lleugeresa dels llavis que pronuncien adéu. com es pot matar sense morir? com es pot viure sent assassí?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada