Primer va ser l'orgull, després l'instint, les passes i el camí.
Finalment el bosc,
l'acompanyaven uns trons que sonaven més fort que mai, sense intenció d'anunciar cap tempesta i que simplement despertaven per caminar amb mi. Poc a poc l'aire, els pulmons, l'intercanvi, l'oxigen, la sang i la serenitat.
I, després de la serenitat, poc més.
ResponEliminadelesparaules