Les que no eren Glauka

elles no lluitaven, entenien el que és gran com un reflex del més petit, es submergien i movien les seves cues, que el mar s'accelerés, creixés, xoqués, rebentés, que elles l'ajudarien amb el seu moviment constant. I quan tornés la calma, ja tornarien amb ella a pentinar-se els cabells a la superfície banyada per la lluna. 

però elles no coneixien l'amor, coneixien l'eternitat.