M'agrada que la Primavera mori sota la lluna creixent, dóna certa esperança... i que en el seu llit de mort, s'apropi a besar el verd dels arbres tan a prop com sigui possible, per arribar al perigeu ni més ni menys que la nit més curta de l'any, que aleshores ja bressolarà les primerenques nits del nounat engendrat durant 9 mesos. I amb ell, tornarem a néixer. I que amb ell, tornem a néixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada