"Charcot i els seus deixebles, entre els quals hi havia Freud, Babinski i el mateix Tourette, van ser dels últims en la seva professió que tenien una visió conjunta de cos i ànima, allò i jo, neurologia i psiquiatria. Al tombant del segle es va produir una ruptura entre una neurologia sense ànima i una psicologia sense cos, i va desaparèixer qualsevol possibilitat de comprensió de la síndrome de Tourette. "
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada