llum rere els punts

em lliuro a les paraules i un detall em sorprèn, de sobte un raig de llum s'esmuny entre el sostre de fusta per acabar il·luminant la continuació del suspens que han creat els 3 punts...

m'aturo i jugo amb el feix lluminós, faig ombres gegants amb el bolígraf, m'imagino dibuixant una paraula en el cel, que s'imprimeix automàticament en un negre difuminat sense tinta i mentre jugo amb la mida de les lletres, segons l'alçada del pinzell en el que s'acaba de convertir el bolígraf, penso en la bellesa del temps que passa a poc a poc, en el sentiment tan poc enyorat d'haver de fer mil coses diàries per a poder respirar tranquil·lament als vespres i la ressonància interna de poder-se lliurar un matí, com a primera activitat del dia, a contestar una carta, a fer volar els pensaments i barrejar lletres, llum i punts suspensius...