avui

les meves cames estan seques, i cada dia et sento més lluny... avui hem parlat de l'Amor en cartes, missatges, youtube i facebook i jo no puc entendre l'evolució, he trobat a faltar i he estimat, avui s'ha acabat l'Agost i el temps ha estat una mica cruel al fer-nos-ho entendre d'aquesta manera, no hem jugat a vòlei, ni hem anat a les boies. En sortir de l'aigua la pell s'engallinava i al vespre el jersei no era suficient. He comprat dues postals tot i que em falten els segells i la meva àvia m'ha dit que sóc una "xivata", tot i que li poso gel a l'aigua... la lluna somriu en el més alt del cel i jo començo a entendre que no pot seguir cap altre cicle que aquest, que acabar lluïnt la seva plenitud en el bell mig de la nit, l'exculpa de totes les altres anades i vingudes... que no hi ha millor bressol per aquesta nit al límit entre l'agost i el setembre, que el somriure del mar i la olor de lluna...

i ara me'n vaig a dormir, que demà ho tindré més difícil...