Tot en una, una en tots.

Guatemala no para, hi ha "movimientos" i rèpliques, però els coneguts són lluny de la zona afectada, m'imagino com deuen estar les carreteres i l'ensurt que tindríem si ara fóssim allà. Per l'època que és, l'any passat seríem a Chaculá. Han tingut uns dies ocupats per allà últimament, resulta que han tingut la filmació de la final d'un Reality Espanyol, del "canal 4 tv de España" ens diuen, i tot fascinats ho acompanyen amb que van conèixer algunes personalitats famoses d'aquí, però que han de quedar en l'anonimat... segur que en el següent mail em diuen noms i cognoms... ho expliquen amb emoció, "más de 50 españoles!" "peces gordos"... podeu imaginar-vos! En una comunitat de 1000 habitants aixecada 2000 metres del nivell del Mar, on el Sol s'amaga tot l'Octubre i la nit llueix un cel estelat com cap altre hagi vist mai il·luminat per llampecs que dia si, dia també, recorden que l'electricitat també hi cap dintre de l'estabilitat. 

A Chinique també estan bé, finalment han rebut els espanyols de Jardines del Mundo, i es veu que mentre els hi ensenyaven la construcció que es va aixecar mentre nosaltres érem allà assessorats per uns experts en sismoressistència, es va produir el terratrèmol... quines ironies que té la vida, no? Es movia tot, els arbres, la muntanya, ells... però la clínica recent construïda, ferma com ningú, es resistia a ballar el ritme que li marcava el terra. Va servir per riure i estar satisfets de la feina ben feta. 

Jo encantada de saber d'ells, que tot segueix girant encara que no ho veiem, i fent espai per més d'una realitat simultània dins el meu cap, cosa que em fa baldufar i somriure alhora...