dissabte, 24 de novembre del 2012

trobar sense buscar


Dues bicicletes sospeses en l'aire, verticalitat que les separa d'uns núvols que avui em sorprenen per la seva bellesa... fa temps que no viatjo quan sóc al tren i sense saber-ho, ho trobava a faltar.


Sonen cançons d'un migdia de dissabte a la terrassa amb gust a moniato i formatge de cabra i per un petit rectangle em trobo la teva mirada de Pau, escoltes la mateixa música que jo, però no ho saps, tu et quedaràs fins a Saragossa, tot i que creus que mai hauries d'haver agafat aquest tren, no abaixis la mirada, si us plau, que estic a punt d'entrar dintre teu... 

... t'has aixecat quan has vist que el tren s'omplia, et mossegues els llavis, sabies que escriuria sobre tu, per això has enquadrat el teu retrat entre el meu vagó i el teu, quan baixi em demanaràs en silenci les meves paraules, jo te les hauré deixat als núvols, perquè quan arribis a Saragossa puguis alçar la vista i llegir-les, t'ho diré quan es tanquin les portes i les ulleres de sol caiguin al terra, que no et protegeixis els ulls, llueix-los amb orgull, que el cel se t'hi aboca i l'atracció és eterna... 

2 comentaris:

  1. Que bé que hagis volgut tornar a viatjar amb el somriure d'un desconegut. Ja ho trobàvem a faltar aquells que et llegíem dins el tren...

    delesparaules

    ResponElimina
  2. jo declaro que sóc una d'aquestes persones que delespreguntes insinua que t'enyoràvem.

    ResponElimina