dilluns, 15 de juny de 2015

La vida passa.

T'ho bategues al cap, t'ho repeteixes com un mantra durant gaire bé un mes i és que la vida passa, la vida passa... i saps que algun dia retornaran els avions i aterraran les maletes. Que s'alçaran les passes abatudes i es barrejaran els mateixos ulls de serp i cabells de lleó que dictava la coneguda poció. Però aquest cop no sortirà fum, no sonaran els "Ah"s exclamats a l'aire ni cauràs a terra per l'explosió inesperada. Sonarà la metòdica caiguda dins l'olla, com a molt el xup-xup dels ingredients i els ulls que incrèduls busquen el que ja no hi és. I saps que aleshores recitaràs el que ara et bategues. Que la vida passa, que la vida passa, que la vida passa. I que les absències també passen, i que ho fan quan ja no pesen.