sobre l'aigua

Al carrer del mar un metge menja mongetes mentre mira el moll amb melangia, un nan es creu capità d'una boia, una núvia desfila amb un vestit de xarxes, un vell balla i badalla sobre una catifa d'escates, un poeta crida: PARLAR DEL MAR ÉS MOLT DIFÍCIL!

Carrer del mar, Joan Barrets - Mar Borrajo

i que torni a començar!

estiu, tardor, hivern, primavera...

Les que no eren Glauka

elles no lluitaven, entenien el que és gran com un reflex del més petit, es submergien i movien les seves cues, que el mar s'accelerés, creixés, xoqués, rebentés, que elles l'ajudarien amb el seu moviment constant. I quan tornés la calma, ja tornarien amb ella a pentinar-se els cabells a la superfície banyada per la lluna. 

però elles no coneixien l'amor, coneixien l'eternitat. 

Inabastable

no em puc creure que encara quedi un mes de claror creixent, on li cap al dia tanta llum?

Empremtes

encara no ha arribat l'estiu i la meva pell ja lluita per ser lliure de tatuatges emocionals... 

Gotes blaves

només que el cel regui el record de tant en tant, ja em serveix per sentir-te a prop, i ni que sigui un cop cada 6 anys, què a prop... 

Escoltar

En mi pots contemplar l'estació de l'any

quan ja ben poques fulles (o cap) pengen encara, 

tremoloses pel fred, de branques sense tany, 

cors on fa poc cantaven ocells amb la veu clara. 

En mi veus el crepuscle d'un dia en què a ponent 

la posta ja s'ha fos i a poc a poc la nit

(l'altre jo de la mort) arriba lentament

i, negra, se l'endú i la tanca en l'oblit. 

En mi veus el fulgor del foc que es calmarà 

sobre les cendres de la seva galania, 

com un llit d'agonia on haurà d'expirar

consumit per la flama amb què abans es nodria. 

Perceps això, que et fa l'amor il·limitat, 

perquè estimes qui hauràs d'abandonar aviat. 

- El senyor Shakespeare li parla a través de tres-cents anys, senyor Stoner; el sent?

Stoner, John Williams