Nena, tu ets conscient del teu somriure? M'has sorprès a kilòmetres del món, endinsada en una absurda metàfora meteorològica i tu PAM, somriure. Però no somriure, sinó llum i mà. Tot en un gest, totes les metàfores dissoltes, pura evidència entre els teus llavis i els teus ulls. Transparència irradiant per sobre els núvols que em banyaven segons abans. Les cançons que intentava retenir obsessivament s'han evaporat amb la teva escalfor. Incendi i ball. Tot dintre dels teus llavis, que si em permets, evocaré per trobar-me quan em perdi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada