De sobte l'has sentida, la nàusea del seu record. T'agrada caminar per carrers que t'aixequen la bilis des del fetge fins la llengua. Retenir l'amargor del record. Recordar la seva excepcionalitat, sentir la pena de que mai no s'ho acabés de creure. Creure que no existirà ningú tan autèntic. Retenir la bilis, estimar la nàusea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada