Ets implacable. Alces amb les teves paraules infinitud de pits rocosos que fereixen els peus que et busquen descalços. Però ningú veu, o potser tothom, que entre les muntanyes erigides hi ha soterrades glopades d'aigua salada que t'assequen la sang, les cèl·lules i la pell.
Quin festival d'aigua en aquestes tres últimes entrades, o de vida... si m'ho permets.
ResponEliminaSalut.
Gràcies Josep!
ResponEliminaSovint entro dins l'aigua i he de reconèixer que em costa sortir-hi... El mediterrani hi té alguna cosa a veure, suposo...