dijous, 25 de juliol de 2013

el gust


jo no sabia que els idiomes tinguessin gust, però de sobte sóc al llit i apareix entre la llengua i el cervell el record d'unes consonants poc utilitzades. com un petó molt llarg. com la regalèssia a mitja tarda. com un vaixell que no s'atura. ets al llit i t'has endut el moviment al cos. el gust del moviment.

dimarts, 23 de juliol de 2013

recuperar-la

i si em permets, Agost, avançaré una setmana el crit que sempre sona puntualment a la cua de Juliol i als esbossos de Setembre...

dijous, 18 de juliol de 2013

Pupil·la

Ni la tempesta més ensordidora que desperta la nit i roba els somnis pot eclipsar-te del centre dels meus ulls, lluna...

males notícies

ja tenim els resultats: has envellit quatre segles en poc temps. el cor no s'ho esperava i se t'ha pansit. ho sento.

dilluns, 15 de juliol de 2013

Escampa l'amor


Que l'amor s'escampi i rebenti el cel, que li creixin arrels i li floreixin colors. 

divendres, 12 de juliol de 2013

Demà

La nit es fon sota l'incendi de dues cançons. I jo que em sento tant la flama que s'enfila amb anhel de cremar com la cera que reposa freda a les arrels. Rígida i voluble. Blanca i Vermella. Avui i ... demà?

dilluns, 8 de juliol de 2013

Malabarismes

Sempre m'havia cregut maldestre pels jocs malabars, però començo a dubtar-ho. Ja són 5 els llibres estesos sobre la taula i que combino sense deixar-los caure. Abans d'anar a dormir imagino que posant un llibre en blanc sota el coixí, es podessin imprimir els somnis. Hi ha encara tantes coses a inventar... després n'agafo un d'imprès i obert per la plana que trien sense llegir les puntes dels meus dits el col·loco sota el coixí. Endavant paraules, inspireu el viatge! 

diumenge, 7 de juliol de 2013

De diumenges

 en els que et lleves pensant que has de recuperar hores d'estudi i acabes amb el propòsit de seguir creant cada setmana...


dissabte, 6 de juliol de 2013

divendres, 5 de juliol de 2013

Gràcies

per les delicades cançons que arriben just quan volies que arribessin...

dijous, 4 de juliol de 2013

Sense parades

No sabia que en tan poc temps es pogués arribar tan lluny. Aquest tren no para enlloc, només avança, avança i avança, en silenci. 

dimarts, 2 de juliol de 2013

Llumí

Sóc la paraula encesa prop teu
que et reté i et deslliga.

Joan Vinyoli

dilluns, 1 de juliol de 2013