Crema la gola a les nits, crema la set que creix a mesura que avança l'hivern, crema viure sense pluja i sense lluna, saber-se les absències de memòria i alimentar les converses amb un mateix. Afortunadament però, sempre resta el consol del piano i de tant en tant, un esclat de dolçor que et remou l'ànima i t'apaivaga la set.
wow, brutal...!
ResponElimina