De dia i de nit

Agafes les bambes i surts abans de les 9 del matí. No saps on vas. L'únic que se't repeteix sota la pell és el desig d'esprémer la lluna que encara penja d'un fil al cel, la mateixa lluna que fa dos dies vas veure néixer sobre el mar, tímida rere uns núvols que amagaven el seu rostre nu. Però la nit li ha fet bé, l'ha ajudat a despendre's de les teranyines i ara llueix, exuberant la seva plenitud i el seu retall de mancança amb la tranquil·litat de qui sap que tot i minvar, tornarà a créixer, que la vida al final no és res més que això, seguir creixent i decreixent, omplir-se i buidar-se, lluir al bell mig del cel, de dia i de nit, que creieu-vos-ho o no, ens han enganyat sempre. La lluna no és només de nit.