El fons del negre

Si podéssim despertar en cada moment el sentit més ampli del que estem vivint segurament no se'ns passaria per alt que a vegades parlem de coses importants entre somriures nerviosos i paraules que ni es veuen entre el milió de pedres que ens ocupen les boques. Si podéssim aturar-nos i escoltar-nos, amb els ulls tancats i sense el tictac, sentiríem que som molt l'altra. Però de totes maneres sempre hi ha el moment en que es troben les nostres mirades i tot i les pedres, el tictac i la nostra estranya manera de relacionar-nos ens veiem els budells en el fons del negre que ens penetra. T'alço una copa i et felicito els 29, que potser són 27 i et desitjo menys tictac, més somnis i més mar.