Ja arriba la claror de la nit a aquest escenari que és sempre espectacle. L'has vist tants cops que et costa seguir-te com un mateix espectador. T'has llançat al mar des de la finestra per retrobar-te amb la onada primera, però tan sols has pogut trobar glopades salades de pell morta. Silenci, la lluna arriba i amb ella, un fil. Sempre un fil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada