Sòl

id

com la mateixa pedra, com l'atracció del silenci, com el timbre de la porta, com llegir acompanyada. 

Tengo soledad, luz, alegría, tristeza

Tengo los ojos llenos de luz de imaginarte

Riu entre bosc de pins

Primer va ser l'orgull, després l'instint, les passes i el camí. 

Finalment el bosc, 

l'acompanyaven uns trons que sonaven més fort que mai, sense intenció d'anunciar cap tempesta i que simplement despertaven per caminar amb mi. Poc a poc l'aire, els pulmons, l'intercanvi, l'oxigen, la sang i la serenitat. 

22:47

si us plau... parla'm ja o acabaré acostumant-me a... 

...i t'asseguro que no ho vull.

Innocent

"identificar la mort amb el no-res és el que voldria l'assassí"

21:44

és una melodia tacada de vermell, amb els ulls tancats i que arriba a tocar el blanc...

les paraules...

les paraules no calen en el que t'estic cantant amb els llavis tancats, t'envio sense segell un petó a les parpelles que et porten la calma que tu sempre m'has donat... i que fa dies que les paraules m'assetgen per la nit, però que m'eviten durant el dia, que fugen de mi i s'amaguen i que sento nostàlgia de les teves mans lliures, de les teves paraules valentes i de la teva mirada espontània... la llum...?

Ser

           enitat