La vida passa.

T'ho bategues al cap, t'ho repeteixes com un mantra durant gaire bé un mes i és que la vida passa, la vida passa... i saps que algun dia retornaran els avions i aterraran les maletes. Que s'alçaran les passes abatudes i es barrejaran els mateixos ulls de serp i cabells de lleó que dictava la coneguda poció. Però aquest cop no sortirà fum, no sonaran els "Ah"s exclamats a l'aire ni cauràs a terra per l'explosió inesperada. Sonarà la metòdica caiguda dins l'olla, com a molt el xup-xup dels ingredients i els ulls que incrèduls busquen el que ja no hi és. I saps que aleshores recitaràs el que ara et bategues. Que la vida passa, que la vida passa, que la vida passa. I que les absències també passen, i que ho fan quan ja no pesen.

diumenge-dissabte

adoro els teus llavis adormits buscant encara amb els ulls closos el primer petó del dia. t'abraço la facilitat, quina qualitat més bonica, de tenir-te al costat. estimo el pes dels teus cabells sobre el meu pit, caient, filtrant la llum, fent-te cova, esguardant somriure, clots, mirada i desig. i ho dic així, tot en minúscules, perquè soni a nit, a matí de diumenge, a migdiada d'estiu al sofà.

Recuperar l'alè

Com poden els buits que t'acaben el somriure contenir l'alè que em roba aquest estrany mes d'Abril?

P

Benvolguts, estimats meus, emprats per nodrir i renovar: si us plau.

Instal·lació

M'has instal·lat la primavera al cos amb aquesta mirada teva.

Quant de temps es pot viure sense insomni? Sense la lluna vessant-se sobre els llençols? 

Bull al cel nocturna, radiant i pletòrica... què hi fa tan lluny?

Essencial

El timbre

Abans d'arribar a casa t'has aturat al bosc a buscar llenya i l'has carregat al cotxe. S'incendiava al seient del costat durant el trajecte. T'has ferit les mans en traslladar-la, però ja tens la foguera que volies sota el llit. Tot i cremar-te la pell i atravessar-te les entranyes. Ja pots seguir somiant.